|
No hi ha flama sense espurna,
de retruc casi millor la foscor. No fins que t'atrapa I et crema, I allibera així la flama. No se'm van donar raons, I a poc a poc les vaig anar oblidant. Jo hi era quan vas decidir vindre, I encara t'acompanyo en el silenci. Si m'ho demanes et donaré remeis que et diràn la veritat que no hi ha problema. Al món hi han mil coses però únicament dins teu les joies de la vida trobaràs. Quan despertes la flama no hi ha volta enrere. Quan et saps més enllà del cos esdevens lliure. No es tracta de devenir angelical necessàriament. Sino de caminar per on el cor et porta. Brilla la flama que no és teva; ets tu en estat pur! Canta amb amor infinit la flama; aquesta l'única veritat!
0 Comments
Fins caigui l'últim baluard t'esguardaré petrificat.
La mar t'intentarà prendre'm. Jo la oposaré. Car al final res es pot reistir a les forçes de la natura. Ho sento. Et deixaré anar com una flor al vent. I em farà feliç saber de la pau que t'aguarda. Intentaré no enderrocar-me amb el teu record. I serà des d'un silenci dens que t'escriuré poemes, malgrat no haver-te conegut mai. Ara dubto si una història d'amor, a més a més tràgica, és el que de veritat em fa falta. |