VISIONS A TRAVÉS DE LA PANTALLA - Poema

​Vaig endinsar-me pel forat de la pantalla a un món negre.
Jo, sec I brut entre silencis endimoniats,
trobava esperits caminant per les voreres I neixíen crits I gemecs de feres.
L'hora era el somni I les visions palpitpàven depréssa.
Com terribles allaus es feien pas corrien entre tenebres.


S'apropaven.


Al veure'm atrapat vaig recitar l'única oració que em va ensenyar l'àvia.
Mai havia pregat abans en vida.


I no és que se m'hagués escoltat a mi solsament, ni que la resposta fou perquè vaig pregar.
De sobte el terra s'obría I em deixà caure. Així vaig despertar.


Vaig tardar en refer-me, I la pantalla em mirà des del silenci, gosant.


El somni era inminent. No hi havía pas enrere.






Per motius que encara avui es desconèixen, el somni no es va arribar mai a esdevindre.
De quant en quant en queia alguna amenaça, però no es complía.


Alguns seguèixen resant, I encara esperen judici.
Altres es fan creus, no s'ho expliquen.


El malson seguía intacte a les ments dels fidels.


Els infidels veien més enllà, veien llum I lluna, tot I no ésser fàcil la perseverància.


Tot I aconseguida,
no cantem victòria.


A la terra
encara s'hi sumaràn cossos.


Tot I que accedir a la ment de Déu és difícil, per no dir impossible,
cal romandre en fe infidel de que es farà el necessari I de que en serà el correcte.


I ens pertoca preguntar quina part en volem jugar,
I decidir a la llum sumar-s'hi.